De la fábrica de estampados de Manuel Bertrand, existeixen dos llistats. El primer és de l’agost de 1857 i comptabilitzava 22 treballadors: 13 homes d’entre 15 i 36 anys i 9 dones d’entre 16 i 24 anys. El segon llistat és del 23 de desembre i constava de 38 treballadors: 3 majordoms, 14 peons, 2 pintadors, 7 pintadores, 1 carreter, 5 tiradors, 4 tiradores i 2 treballadores sense especificar-ne l’ofici que consten de baixa. Aquests tiradors i tiradores es podrien correspondre als tiradors i tiradores d’or que s’ encarregaven de fer fils de metalls preciosos per a la decoració de peces tèxtils. 5 Comparant ambdós llistats, es pot concloure que, entre l’agost i el desembre de 1857, en aquesta fàbrica van ser acomiadades dues treballadores de 16 i 17 anys i es van incorporar 18 treballadors nous.

D’aquesta mateixa fàbrica també es disposa d’un llibre matrícula de maig de 18586 elaborat per la mateixa reglamentació laboral. En aquest registre, consten les dates d’entrada a la fàbrica i hi ha unes quantes diferències. Segons el llibre matrícula, l’agost de 1857 hi havia treballant 3 majordoms, 11 pintadores, un pintador, 10 peons, un carreter, un fogoner i un sereno. No obstant això, al llistat falten els 3 majordoms, 4 pintadores, el pintador i el carreter; els quals se suposa que no es trobaven a la fàbrica en aquells moments. En el cas de les pintadores i el pintador, cal dir que cobraven a preu fet, així que potser no hi havia prou feina en aquells moments. Per altra banda, al llistat de desembre sí que apareixien els 3 majordoms, el carreter i una de les pintadores. A més, apareixien també tres peons i un pintador que s’ havien incorporat en aquells mesos; només falta un altre peó i un pintador que, segons el llibre matrícula, també treballaven en aquell moment. En aquest llistat de desembre s’ especifiquen els oficis de cada treballador i resulta curiós el cas del fogoner i el carreter que en aquest llistat apareixien com a peons, fet que es pot considerar un cas de promoció social dins de l’empresa.